Hola, soc Marta, la tragedia i culpavilitat va escomençar, fa 34 anys i 2 mesos, en un poble de VatnajÖkull (Islandia), quan el meu germa Robert i la meua germana Sara volien un germanet/a.
Als 4 mesos ma mare es va quedar embarasada de mi, mos pares, el meu germa Robert i la meua germana Sara es van ficar molt contents, ja que el que volien s'abia complit. Als 3 mesos ja sabien que era una xiqueta, aleshores van escommençar a triar el meu nom: Eugenia, Anna, Yessica, Clara i ... MARTA!!! - va cridar el meu germa, i com a tots els pareixia be, es vanquedar amb eixe. Els 9 mesos van passar molt rapid, per fi arriba el dia, eixie dia era el 13 d'agost de 1965. Tot va ocorrer quan m'amare estava cuinant, i va notar que va trencar aigües, els meus germans es quedaren en casa de la meua avia, i mos pares agafaren la furgoneta i marxaren cap a l'hospital. El part escomença, tenia complicacions, als pocs minuts de neixer, entre els braços de ma mare, ella va morir. Jo vaig neixer sana, pero a ma mare, no li avien cosit be... i va morir desasngrada. Al soterramen de ma mare, les llagrimes de mon pare caien sobre el meu front.
Em vaig criar amb els meus germans i mon pare, fins ara, la mort de ma mare i el meu neixement els hi va canviar la vida. A l'escola, quan les meues companyes parlaven de les seues mares em ficava molt trista, sentia que em faltava alguna cosa, aleshores, quan arribava a casa preguntava si era adoptada, ells em deien que no, que ma mare estava de viatge. Anys despres em digueren que ma mare havia mort en un accident d'avio, per tal de no fer-me sentir culpable, fa 10 anys em contaren que va morir quan jo vaig neixer, em va sentir culpable, assesina, em vaig sentir molt mal. Ara mon pare tambe hi es mort, va morir l'any passat. Hui 13 d'octubre de 1999 visc a Australia amb el meu novio australia amb les meues 2 xiquetes, intentant fer una nova vida oblidant-me del pasat.
domingo, 26 de julio de 2009
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
