HÁGANLE SITIO

señores de la guerra
no cuenten los muertos
ni los llantos
ni los esclavos

600 mil, tres millones
cien mil al día
miles de millones o
seguimos contando...

señores cómplices
no sigan vendiendo
no sigan comprando
el último misil
la última tecnología mortífera

no sigan acumulando
dinero, riqueza

señores mandatarios del engaño
que
se venden
al
más adinerado postor
para
traicionar
al pueblo, para

amasar riquezas
corromper la información y
aniquilar
toda forma de vida que
entienda la vida

señores
traigo
el arma más sofisticada que
imaginarse pueda

traigo aquí
señores
el arma del amor

no la compren
no está en venta, pero
va a ser usada

para que Uds. vean cómo
se mueve el mundo
como una mota de polvo en
el cosmos

cómo el amor
estalla
explosiona y
se expande

cómo ramifica
los océanos
las colinas
los volcanes
los arrecifes y
se expande
entre los musgos
el corazón de los amaneceres y
siembra caricias entre los caídos
entre
los muertos y
el refulgir de
la aurora

traigo aquí
señores
un arma letal que
difumina el núcleo atómico de
los opresores, para
dar cabida a
los oprimidos
los engañados
los desalojados, traigo

al pueblo entero
al ser despierto, traigo

la revolución
al ser humano traigo, y
traigo
la alondra, la golondrina
el jilguero, el ruiseñor, traigo
la espiga, la flor
la roca, el arroyo
el arrullo, la nana
el viento, la brisa
la danza, la sonrisa
el canto entero, traigo

qué más traigo, señor...

traigo el amor en
dorso
en costado, enfrente, el amor
en sentir
en clamor
en almácigo
en espiga
en tibio clamor
en galopante
inconmensurable clamor

el mundo entero traigo aquí
con su universo
de amor

délen forma
cabida, entuerto y
háganle sitio, que
en él
habrá sitio
para todos

Articulo Del País

EL ÁRTICO NO ESPERA.
Mientras la negociación sobre el cambio climático se enreda, el ártico sigue demostrando como el calentamiento global cambia ya la geografía del planeta . La extensión del hielo la semana pasada supuso el tercer mínimo jamas medido (aunque por encima de los niveles de 2007 y 2008). El deshielo ha permitido por primera vez que dos buques cubran la ruta entre Asia y Europa por Siberia, lo que acorta el trayecto un 25%.

Culpable fa 34 anys i 2 mesos

Hola, soc Marta, la tragedia i culpavilitat va escomençar, fa 34 anys i 2 mesos, en un poble de VatnajÖkull (Islandia), quan el meu germa Robert i la meua germana Sara volien un germanet/a.
Als 4 mesos ma mare es va quedar embarasada de mi, mos pares, el meu germa Robert i la meua germana Sara es van ficar molt contents, ja que el que volien s'abia complit. Als 3 mesos ja sabien que era una xiqueta, aleshores van escommençar a triar el meu nom: Eugenia, Anna, Yessica, Clara i ... MARTA!!! - va cridar el meu germa, i com a tots els pareixia be, es vanquedar amb eixe. Els 9 mesos van passar molt rapid, per fi arriba el dia, eixie dia era el 13 d'agost de 1965. Tot va ocorrer quan m'amare estava cuinant, i va notar que va trencar aigües, els meus germans es quedaren en casa de la meua avia, i mos pares agafaren la furgoneta i marxaren cap a l'hospital. El part escomença, tenia complicacions, als pocs minuts de neixer, entre els braços de ma mare, ella va morir. Jo vaig neixer sana, pero a ma mare, no li avien cosit be... i va morir desasngrada. Al soterramen de ma mare, les llagrimes de mon pare caien sobre el meu front.
Em vaig criar amb els meus germans i mon pare, fins ara, la mort de ma mare i el meu neixement els hi va canviar la vida. A l'escola, quan les meues companyes parlaven de les seues mares em ficava molt trista, sentia que em faltava alguna cosa, aleshores, quan arribava a casa preguntava si era adoptada, ells em deien que no, que ma mare estava de viatge. Anys despres em digueren que ma mare havia mort en un accident d'avio, per tal de no fer-me sentir culpable, fa 10 anys em contaren que va morir quan jo vaig neixer, em va sentir culpable, assesina, em vaig sentir molt mal. Ara mon pare tambe hi es mort, va morir l'any passat. Hui 13 d'octubre de 1999 visc a Australia amb el meu novio australia amb les meues 2 xiquetes, intentant fer una nova vida oblidant-me del pasat.

LA MORT

La mort es una cosa a la qual molts tenim por. La veritat es que no es una situació molt agradable. Quan algu mor es una situació de tristesa que ningú pot evitar. Es com si una tristesa et recorrera el cos i et faça sentirte culpable del que a passat, pero en veritat, la mort es una cosa natural, molts volem evitar que passe, pero aixo no te remei. Una cosa que eh preguntat moltes vegades es: Que hi ha després la mort? o, que sentises quan et mores o quan t'estas motint?. Tot açò són coses que ningú ho sap, i encara estan per descobrir.

LA TERRA

Molt poca gent es preocupa per la terra, i també molt poca gent s'adona de que la terra esta morint. Molta culpa es nostra, dels humans, que amb els nostres capritxos estem matant el nostre planeta, nostre, pero l'únic. Amb els nostres capritxos com cotxes nous, com "no anem caminant que em canse", eixes causes i més, són les que destrueixen el nostre planeta. Gracies a nosaltres els pols es van a descongelar, aixo provocara que el nivell del mar puje, i molts pobles i ciutats, queden sota l'aigua, etc... , l'únic monstre que hi ha a la terra, i som nosaltres, pero no vull ofendre a ningú, l'únic que em de fer per no convertir-nos en monstres, es ser concients del que fem i del que tirem. Osiga, que aixo vol dir, que per a que el planeta no morga, no em de malgastar l'aigua, no utilitzar el cotxe si tens com a posibilitat utilitzar un servei públic, o utilitzar un cotxe, pero que hi vaja prou gent, utilitzar paper reciclat, no ser tan consumistes, intentar agafar el menys nombre possible de bosses de plàstic, etc...
En resum, que em de cuidar el planeta terra, perque es l'únic, i perque a més a més, no l'agafem heredat dels nostres pares, el prenim prestat dels nostres fills, i sigau concients del que feu, que inconcientment podem fer malbe el notre planeta.

ELS AMICS

Els amics. Els amics, són com un tresor. El primer que has de fer abans de tindre amics es buscar la clau per entrar al seu cor. Una volta has obert el cofre, en aquet cas, el cor, es quan trobes el tresor, i també en aquest cas, els amics. Quan perds un amic, perds un tresor, encara que tingues molts amics, no tots són iguals, cadascun te alguna cosa especial que els altres no tenen, pero per això no has de preferir a unos, més que a d'altres. Tots els teus amics junts, fan un altre, complet. Si vos diuen que a un altre, el prefereixen més que a tu, aixo no senta molt bé, pero almenys saps, que ocupes un lloc al seu cor. Per a que estan els amics? Els amics estan per a ajudarte quan ho necessites, quan estas en problemes, quan estas trist, per a que et facen riure, en resum, els amics són fundamentals. Mai habeu pensat com seria un món sense amics. Jo el que se esque no podria viure een un món sense amics, perque sense amistads, estas tu soles, i aixo no es divertit, cosa que amb amics, sempre esta present, osiga, la diversió. Pero el que si que es important i sempre seu d'enrecordar d'aço, es que els amics, són un tresor, un gran gran tresor.

ELS NOIS DE L'AFRICA

Mai s'haveu preguntat perque els nois de l'Africa sempre somriuen? Jo tampoc ho se, però potser que siga veritat aixo que diuen, que quan menys tens, més feliç eres. En canvi, mireu-vos, mireu als altres, nosaltres, que som més afortunats que ells, i quasi sempre estem amb mal rollos. Que si m'han llevat aço, que si m'han trencat aço, que si no hem anat a dinar a aquell lloc... i en canvi, ells, els del tercer món, els que no tenen res, el primer que demanen, es menjar, quan nosaltres, el tirem. Segurament, també demanen roba, pero sera per a no passar fret, en canvi nosaltres, com tenim calefacció, llençols, mantes, i roba a mogolló, te igual si la roba es tira, te igual si es trenca i no te apany, com ens sobra... Doncs no, l'únic que hi ha en aquest món, són injusticies. A l'Africa, els xiquets/etes, es moren asi es malgasta el menjar, quan alli, es moren per fam. No se ben bé si els xiquets de l'Africa somriuen per no plorar, pero a més a més, de ser pobres, són feliços, i pense que tindriem que aprendre d'ells, i no de l'avaricia, que es el que tenim nosaltres, al no haber aprés de la gent de l'Africa.

LA VIDA

Molts pensen que la vida es un rollo, que no serveix de res viure... pero no, jo pense que viure, es el que et fa afortunat, el que et permet passar-t'ho bé, i per aixo, la vida, s'ha d'aprofitar. Jo pense que la vida, es com un viatge en tren, quan t'apuges, explores tot el vagó, pero el primer que fas en aquest viatge, es coneixer els teus companys de sellent, osiga, els teus pares. A mesura que creixem, els nostres amics, que van al costat nostre, es tenen que canviar de sellent, de vagó... o fins i tot es baixen. Potser que quan vages a sentar-te al costat d'un amic teu, el sellent del costat, estiga ocupat per una altra persona. Hi ha algun dia, que els teus pares es baixaran del tren, i deixaran un vuit al sellent que no podra ocupar ami més ninguna persona, pero en el viatge, hauras de continuar amb l'ajut dels amics, familiars... Hi haura algun dia, en que tu, també et baixaras, i segur que deixes un gran buit al sellent que mai més podra recuperar el seu valor. Aquest viatge esta ple de feliçitats, de tristeses, d'odi... Per aixo em d'intentar fer el millor viatge posible, per a tu i als teus companys de viatge. Aixi que ja saps, aprofita la vida, o millor dit un bitllet, perque el viatge o la vida, són sols dos dies.